Ocell

Em trobo des de fa ja molt de temps
com si fos-hi engabiada.
Jo pensava ser un ocell,
no quedar-me aturada.

És com si hagues-hi oblidat
com es bategen les ales.
I només voldria volar
per creuar així el cel
i poder-me retrobar,
ser com jo solia ser.

Puc sentir a algú plorar
ben a prop la meva gàbia
i potser ha sigut per ell
que ningú no ha obert la porta.

Encara que sóc ocell

el cel blau mai no m'envolta.
No és que canti, és que ploro.
No és que xiuli, estic patint.
Puc sentir com el sol marxa
però em creus teva i aquí estic.

Jo pensava ser un ocell,
no quedar-me aturada...