Ocell

Em trobo des de fa ja molt de temps
com si fos-hi engabiada.
Jo pensava ser un ocell,
no quedar-me aturada.

És com si hagues-hi oblidat
com es bategen les ales.
I només voldria volar
per creuar així el cel
i poder-me retrobar,
ser com jo solia ser.

Puc sentir a algú plorar
ben a prop la meva gàbia
i potser ha sigut per ell
que ningú no ha obert la porta.

Encara que sóc ocell

el cel blau mai no m'envolta.
No és que canti, és que ploro.
No és que xiuli, estic patint.
Puc sentir com el sol marxa
però em creus teva i aquí estic.

Jo pensava ser un ocell,
no quedar-me aturada...

D'esmeralda

A dins dels teus ulls omplerts de llum
he trobat un nou motiu per viure.
D'esmeralda i mel mentre somrius
em captiven, vull tornar a mirar-te.

Per l'esquena et pugen sensacions
¿què faria sinó estimar-te?
Vull cantar-te mil cançons
dolces com la teva ànima.

Et faria més petons
maleeixo el temps enrere.
Tinc por d'arribar a oblidar-me.

D'esmeralda i mel mentre somrius
fas que cantes i t'espantes de mentida.
Vols fer-me riure i només puc continuar
perduda en la teva mirada...

Voldria apartar-te de nou per mirar-te.
Agafar-te de la mà i deixar que m'emportison vulguis portar-me...

D'esmeralda i mel mentre somrius
un record a dins del cor.
Tant de bo també per a tu
sigui així de rellevant, d'important.

I si un dia et sents amb por
tant de bo pugui ajudar-te.
Que puguis tu confiar en mi
i que torni el teu somriure...

D'esmeralda i mel són els teus ulls.

Malament

No trobo que hagi fet res malament,

només que el que diu la gent...

Tant em fa.

Perquè jo visc per mi

i vull viure feliç,

encara que de vegades,

altres puguin patir.

No vull malferir tampoc,

però batega a poc a poc

i els impulsos són en mi

una part molt important.

Voldria poder estimar,

sense a altres fer plorar.

Voldria veure com tothom

somriu i està content...

No trobo que hagi fet res malament.

¿Què em pots dir per abraçar?

¿Què em pots dir si vull gaudir?

Si la vida ja se'n va

i només vull estar bé.

Que estiguis bé.

Que estem tots bé...

No trobo que hagi fet res malament,

però em sento impotent,

perquè no tothom és com jo...

És difícil estimar a la gent.

Tant de bo ho sapiguessin fer.

Maleïda actualitat,

no m'agrada aquesta realitat.

Necessito canviar el món,

millorar mentalitats...

Educar en la pau i amor.

En l'amor de veritat..

Ho faria

Si pogués-hi fer el que vull
sense que ningú pateixi
i apropar-me als teus ulls
 respirar molt a poc a poc
i posar les meves mans a sobre teu...

Potser així podria dir
que jo estimo a molta gent,
dir que un d'ells ara ets tu
i veure com somrius
de tan a prop que el que vius
es torna fals i la il·lusió
d'un altre mon així ens envolti.

Si pugues-hi fer el que vull
sense que ningú ho plori
i agafar-te de les mans
per anar tot junts allà
on no puguin trobar-nos...

Ho faria,
et basaria
i també se que et faria
una abraçada
que no acabi...
mai.